Pueblo Libre porta l'explícit subtítol de Taberna Peruana. Això no vol dir que sigui un afartapobres. Els peruans s'enorgulleixen molt de la seva cuina, bé sigui d'arrels populars o ajustada als preceptes de San Gastón Acurio, i a Pueblo Libre la intenció és retre homenatge a les cases de menjars de Lima en ambient distès i preus no pas barats –un bon peruà mai ho és– però sí assequibles i amb plats de qualitat.
El cuiner i propietari, Pablo Ortega, promou l'alegria popular, però ha passat per Astrid i Gastón i ha sigut cap de cuina de Tanta, el primer restaurant d'Acurio a Barcelona. Orgullós del seu mestissatge aplicat a la cuina, al posa-vasos hi podreu llegir 'soy cholo'. Això significa que a la carta hi ha els diferents entrenaments de cuines del Perú: de primer, entrant amb cebiches, causas i chicharrones –amics del torrezno i la cansalada, tasteu-lo la versió peruana– i de segon proposa cuina italoperuana, que es diu bachiche, present en plats com tallarines amb milanesa o un ossobucco guisat amb puré. I també la chifa –la vessant xinesa–, amb arròs i ànec o lomo saltado. Les racions són excessives, i plenes d'hidrats de carboni diferents, combinats amb proteïna: els peruans són de vida, i més si és un restaurant tradicional. Ull al menú de migdia.
